Classe Inversa

També coneguda com a flipped classroom, la classe inversa planteja un enfocament de l’aprenentatge que inverteix la seqüència tradicional d’activitats de l’aula, ensenyament-estudi-avaluació, per la seqüència estudi-avaluació-ensenyament. Es tracta d’implicar de manera activa els estudiants en el seu procés d’aprenentatge per tal que els seus aprenentatges siguin més profunds i significatius. A l’aula inversa, els estudiants primer preparen i estudien pel seu compte el tema, utilitzant vídeos o altres materials i recursos audiovisuals, i després, a l’aula, apliquen i practiquen els coneixements resolent problemes, activitats i tasques de tipus pràctic i treballant en col·laboració amb els seus companys.

Tipus d’assignatura: Troncal
Grau: Química

L’assignatura en la que s’ha aplicat aquesta metodologia no conté conceptes abstractes que necessitin una explicació magistral per part del professor, a excepció de casos concrets. L’assignatura permet, per tant, un estudi autònom per part de l’estudiantat. Ja des de fa uns anys, els alumnes poden consultar els apunts de l’assignatura a través de la plataforma Moodle, on també hi ha una àmplia bibliografia. Això ha permès que, a les hores de classe, es puguin proposar activitats d’aula que motivin els alumnes i facilitin l’autoaprenentatge.

Aquesta base s’ha complementat amb lectures addicionals, com ara fragments de llibres acadèmics o de divulgació i vídeos d’elaboració pròpia o presents a la xarxa. Aquest conjunt de recursos ofereixen prou elements com perquè els alumnes puguin preparar els continguts que es valoraran a l’aula amb posterioritat. Això vol dir que l’alumnat ha d’arribar a la sessió de classe havent realitzat uns aprenentatges teòrics que s’avaluaran a l’aula. Aquest procés demana autoregulació per part de l’estudiantat, així com un esforç per organitzar el seu estudi.

Amb la voluntat d’aplicar la metodologia de l’aula inversa, combinada amb l’aprenentatge per equips, s’ha fer necessari trobar un sistema d’avaluació dels coneixements inicials que sigui senzill i immediat. En aquest cas, s’ha optat per utilitzar l’aplicació Plickers (https://get.plickers.com). Aquesta aplicació permet utilitzar la tecnologia sense massa complicacions perquè només cal que la utilitzi el professorat. La clau d’aquesta aplicació és un sistema de codis bidi impresos en paper o en cartolina. Cada alumne disposa de la seva pròpia targeta que pot orientar-se de quatre maneres diferents (les quatre cares del codi).

Fent servir la versió web de l’aplicació, es projecta a la pantalla una pregunta amb les possibles respostes (fins a quatre), i cada alumne orienta la seva targeta amb la resposta que considera correcta. Amb la càmera del mòbil o tauleta, utilitzant l’app mòbil de Plickers, el professorat escaneja totes les respostes amb un simple escombrat. Les respostes queden recollides tant a l’app mòbil com a l’aplicació web. Amb aquestes dades es pot analitzar qui ha respost bé i qui ho ha fet malament a través d’un codi de colors. El professorat pot decidir si mostra a la pantalla les respostes en temps real o si les manté ocultes fins que tothom hagi respost. També es pot visualitzar què ha respost cada estudiant i veure el total de respostes de cada opció. En aquest cas, només es comunica a l’estudiantat el percentatge de respostes correctes.

Un cop acabada aquesta fase de respostes individuals, es procedeix a repetir el qüestionari en petits grups, de quatre a sis estudiants, on, abans de respondre, han de consensuar les respostes. En aquesta ocasió, sí que s’ofereix la resposta correcta i el professorat intervé per clarificar els dubtes que hagin aparegut i per consolidar aprenentatges.

S’han pogut constatar algunes dades interessants:

• l’alumnat assisteix a les sessions presencials molt motivat i havent preparat els continguts fora de l’aula,
• el percentatge de respostes correctes al qüestionari és superior en el cas del qüestionari treballat en grup,
• el professorat detecta, de forma més efectiva, quins són els principals dubtes i on apareixen les principals dificultats,
• les qualificacions obtingudes pels alumnes en l’activitat de classe inversa són superiors a les obtingudes en les avaluacions tradicionals.

(Exemple aportat per Josep Duran, del Departament de Química de la Universitat de Girona)

Presentacions a la Jornada A la UdG flippegem. Jornada de presentació d’experiències de classe inversa. ICE Josep Pallach. Universitat de Girona, 31 de maig de 2019

Veure els vídeos de les 9 experiències presentades

Presentacions a la Jornada Capgirem la classe? Jornada sobre l’enfocament de la classe inversa. ICE Josep Pallach. Universitat de Girona, 21 de juny de 2017
La docencia universitaria a través del aula inversa.
José Luis Medina (Universitat de Barcelona)
El mètode SABEM, de classe invertida síncrona, en un entorn STEM. 
Xavier Giménez (Universitat de Barcelona) 
La retroalimentació dins la classe inversa: què, qui com i quan.
Julie Waddington (Universitat de Girona)

Los siete modelos de flipped classroom: ¿Con cuál te quedas?
Los siete modelos de flipped classroom: ¿Con cuál te quedas?

La docencia universitaria mediante el enfoque del aula invertida
Medina, J. L. (coord.) (2016) La docencia universitaria mediante el enfoque del aula invertida.
Editorial Octaedro

The flipped classroom model at the university: analysis based on professors’ and students’ assessment in the educational field
Flores, O., Del Arco, I., Silva, P. (2016): The flipped classroom model at the university: analysis based on professors’ and students’ assessment in the educational field.
International Journal of Educational Technology in Higher Education