COIL és l’acrònim de Collaborative Online International Learning, una metodologia pedagògica d’aprenentatge interactiu que va néixer a la State University de Nova York l’any 2004. A Europa, a aquesta metodologia també se la coneix com a Virtual Exchange. Consisteix en desenvolupar part dels cursos amb una dimensió col·laborativa, internacional i en línia. A través de programes formatius en línia es permet apropar l’experiència d’aprenentatge a un conjunt d’estudiants més gran, independentment de la seva ubicació geográfica.
Una de les característiques principals és que l’estudiant té una experiència internacional, intercultural i de treball en equip en contextos diversos. Aquest fet afavoreix el desenvolupament de competències interculturals, d’habilitats idiomàtiques i d’aprenentatge experiencial, afavorint la familiaritzacio amb nous entorns de treball propis d’un mon cada vegada més global.
Exemple d’aplicació
Exemple d’aplicació: Disseny i innovació d’una recepta de cuina
Tipus d’assignatura: Enginyeria Química (assignatura troncal de 2on del grau de química, amb 60 alumnes matriculats. Activitat voluntària realitzada per 30 alumnes, amb avaluació corresponent a un 10% de la nota final)
Grau/Master/Doctorat: Grau de química.
Activitat realitzada conjuntament amb els estudiants del curs de “Innovación y procesos creativos” del Tec de Monterrey (Mèxic). Es tracta d’una assignatura optativa i virtual, amb estudiants d’estudis molt diversos (arquitectes, enginyers diversos, i graduats en comunicació, disseny, negocis, etc.).
L’objectiu principal de l’activitat és que els alumnes, treballant en grups de 6 (3 estudiants de cada país), identifiquin com poden millorar els seus processos quotidians i personals per contribuir al desenvolupament d’un futur més sostenible. Aquesta activitat es realitzarà a partir de l’estudi de la preparació d’un plat tradicional de cada país. Concretament, cada grup o equip de treball ha de triar i explicar breument la recepta (ingredients i procés de preparació), i representar el diagrama de flux amb els equips necessaris (olla, paella, ganivet…), els principals processos existents (cocció, trituració, filtració, etc.) i totes les entrades i sortides de matèria i energia (ingredients, aigua, calor, producte final, i rebutjos). A continuació han d’identificar els punts crítics del procés, tant des del punt de vista del cost, com de l’impacte ambiental, seguretat (en la manipulació), i efecte sobre la salut humana. A partir d’aquest llistat de punts crítics, cada grup ha de fer una proposta de millores sobre la recepta per fer un plat més econòmic, amb menor impacte ambiental, menor possibilitat d’accidents al cuinar-lo, i més saludable. Finalment, fent servir tècniques de creativitat, cal que els grups imaginin quina podria ser l’experiència de cuinar aquest mateix plat tradicional d’aquí 250 anys.
L’activitat està programada perquè duri 5 setmanes, amb fites setmanals i tutories amb els professors responsables per garantir-ne el correcte seguiment. La col·laboració s’inicia amb una sessió sincrònica d’una hora per trencar el gel a la que ens connectem els 60 alumnes i els dos professors responsables alhora, ens presentem (universitats i professors), els expliquem la metodologia COIL i l’activitat programada, es deixa una estona perquè els grups es coneguin (amb break-out sessions de 10 minuts, els grups els hem definit abans), i se’ls presenta les plataformes que farem servir per la comunicació i els criteris d’avaluació. També s’inclou alguna activitat divertida com una ruleta que tria aleatòriament dos alumnes perquè es presentin davant la resta.
Prèviament a la sessió sincrònica d’ice-breaking, cada alumne ha de penjar un vídeo d’1 minut presentant-se, explicant les seves aficions, i explicant la seva motivació per fer el COIL. El vídeo el poden penjar a un padlet al que se’ls dona accés, i és obligatori que cada alumne comenti algun dels vídeos dels companys.
Els grups han d’entregar (i gravar al google drive) dues activitats parcials en format power point, un amb la recepta i el diagrama de flux, amb feedback per part del tutor de la UdG, i un segon amb els punts crítics, proposta de millora i visió de com es podria cuinar el mateix plat en el futur, supervisat en aquest cas pel professor del Tec de Monterrey. Finalment cada equip de treball grava i penja al padlet un vídeo d’entre 2 i 3 minuts explicant la feina feta i fent una avaluació en grup de l’experiència.
Per finalitzar l’activitat COIL es planteja una nova sessió sincrònica en ZOOM amb tots els alumnes i professors connectats al mateix temps. La sessió serveix per fer una reflexió final de l’experiència, i alguns grups presenten la seva proposta de recepta actual i futura, amb comentaris i discussió per part de la resta de companys. En aquesta sessió s’inclou un petit concurs en kahoot per avaluar les competències culturals apreses per cada alumne (consisteix en 10 preguntes de tipus verdader o fals respecte a aspectes relacionats amb el menjar particulars de cada país). Si queda temps es fa servir de nou la ruleta i es demana que algun alumne faci la seva valoració personal de l’experiència. Pel cas de la UdG després ho celebrem al bar de la facultat amb un menjar mexicà (i una mica de tequila).
La valoració de l’activitat es reparteix en un percentatge individual per l’assistència a les sessions sincròniques i el vídeo de presentació, i la resta avaluant els treballs entregats per l’equip de treball (dos power points i un vídeo).
S’han pogut constatar algunes dades interessants (sobre l’experiència dels estudiants):
El soci amb el que fem l’intercanvi (Tec de Monterrey) ha facilitat molt la feina perquè tenen un departament de suport i posen a la nostra disponibilitat una pàgina web que marca i facilita el seguiment dels alumnes, així com les plataformes triades per entregar i compartir documents (padlet, slack, google drive) i facilitar la comunicació.
L’assignatura amb la que es fa l’intercanvi també és ideal, doncs els estudiants de la UdG i els del Tec de Monterrey tenen una formació bàsica molt diferent, complementàries, i això els força a haver d’explicar-se els conceptes entre ells (els de Girona els expliquen que és i com es representa un diagrama de flux, i aspectes d’impacte ambiental, mentre que els del Tec han d’explicar les tècniques de creativitat als estudiants gironins).
De totes maneres el principal intercanvi és cultural, amb un idioma “comú” però diferents paraules i accents, i sobretot amb una diferent dinàmica de treball, costums i horaris.
Experiència
Què és l’aprenentatge col·laboratiu internacional en línia (COIL)?
Referències
Designing and implementing virtual exchange – collection of case studies.
Helm, Francesca; Beaven, Ana (coord.) (2020). Research publishing.net Disponible a: https://eric.ed.gov/?id=ED609252
The Guide to COIL Virtual Exchange: Implementing, Growing, and Sustaining Collaborative Online International Learning.
Rubin, Jon (Editor) (2022).Stylus Publishing.
Internationalisation and the role of online intercultural exchange.
de Wit, H. (2016). In O’Dowd, R.; Lewis, T., ed., Online intercultural exchange: Policy, pedagogy, practice (pp. 83-96). Routledge.
Virtual Exchange as Innovative Practice across Europe: Awareness and Use in Higher Education: EVOLVE Project Monitoring Study 2020.
Jager, S., Peng, H., Alba Duran, J., & Oggel, G. (2021).