English Medium Education (EME)

EME es refereix a l’ensenyament d’assignatures acadèmiques a través de l’anglès en contexts on l’anglès no és la llengua habitual de comunicació. No es tracta d’ensenyar l’anglès, doncs, sinó d’utilitzar la llengua com a eina comunicativa per ensenyar i aprendre un contingut acadèmic. També conegut com a EMI (English as a Medium of Instruction), el terme EME sorgeix per motius lingüístics i pedagògics. Lingüísticament, posa especial èmfasis en el caràcter multilingüe de les aules universitàries actuals i el fet que l’alumnat no sempre comparteix la mateixa primera llengua.

S’aplica EME en major o menor mesura a la majoria de graus de la universitat. La Xarxa d’Innovació Docent EME ha dut a terme un estudi sobre com els seus membres apliquen l’EME en assignatures troncals i optatives en diferents departaments de la universitat.

L’estudi ens ha proporcionat dades interessants sobre:

A continuació es presenta un breu resum d’aquestes dades. Es proporcionarà més informació detallada en la Guia (Handbook for EME Teachers) que es publicarà properament.

Els objectius d’EME

• Estan estretament vinculats a la internacionalització de l’ensenyament superior
• EME pot contribuir al desenvolupament de les competències internacionals i interculturals de l’alumnat
• Pot augmentar l’accés a l’aprenentatge internacional i intercultural i fer-lo més inclusiu (sense la necessitat de marxar fora)
• Pot generar inseguretat i/o resistència si no ve acompanyada d’objectius i motius transparents i coherents

El professorat EME

EME requereix un esforç addicional que pot repercutir positivament sobre les competències professionals del professorat:

• Capacitat de presentar un tema succintament
• Capacitat d’interactuar i comunicar-se amb l’alumnat

No hi ha un mínim nivell de llengua estipulat per poder impartir EME, però el professorat que ha obtingut el Certificat de capacitació de la docència en anglès (Servei de Llengües) afirma que l’ha ajudat a sentir-se més segur a l’hora d’impartir les classes en anglès. El canvi de llengua sol provocar reflexions entre el professorat sobre la seva pròpia identitat lingüística i professional.

L’estudiantat EME

Hi ha una diferència marcada entre l’alumnat que tria una optativa en anglès i l’alumnat d’una assignatura obligatòria impartida en anglès. En el segon cas, hi pot haver una varietat considerable de competències lingüístiques. És important disposar de mesures i estratègies perquè l’alumnat amb nivells lingüístics baixos no es vegi desfavorit indegudament per la llengua d’instrucció i pugui seguir l’assignatura de manera adequada. El canvi de llengua és un factor important que pot tenir un efecte notable no només sobre el rendiment de l’alumnat, sinó també sobre la seva identitat. Per aquest motiu, és especialment important crear un entorn d’aprenentatge que nodreixi i protegeixi la identitat de cadascú i que alhora estimuli la seva participació i implicació en les classes.

En relació a l’ús de l’anglès dins d’una assignatura, s’ha trobat una correlació entre un sentit de propòsit clar/compartit i la satisfacció de l’alumnat/professorat. La inclusió d’activitats de reflexió sobre l’assignatura pot ajudar a crear un sentit conjunt de propòsit i minimitzar les dificultats que puguin sorgir. Per exemple:

Els objectius i resultats d’aprenentatge

El canvi de llengua sovint genera un dubte sobre l’enfocament de les classes: ens centrem en l’aprenentatge de contingut o en la comprensió i/o millora de la llengua? El professorat EME sol percebre’s com a ‘expert de continguts’ i no com a professor/a de llengües. Tot i així, un bon ús d’estratègies de suport lingüístic pot facilitar la comprensió i el bon seguiment de l’assignatura.Els objectius d’aprenentatge de l’assignatura no haurien de variar en funció de la llengua d’impartició. Si els resultats d’aprenentatge es veuen afectats negativament per la llengua emprada, caldrà considerar diferents opcions:

• EME és viable/adient en tots els contexts?
  
  Cal un debat rigorós en cada context concret, tenint en compte el programa d’estudi.
  
  
• S’estan valorant tots els resultats d’aprenentatge?
• Es tenen en compten les competències transversals desenvolupades dins l’assignatura (per exemple, les capacitats interpersonals/interaccionals, participació activa, autonomia)?

Un enfocament que tingui en compte competències transversals ajudarà a crear un clima interactiu i centrat en l’alumnat que, alhora, facilitarà l’aprenentatge i comprensió del contingut.

El rol del professorat i les metodologies docents

Un canvi d’enfocament sobre els objectius d’aprenentatge sol portar-nos a una reflexió important sobre el rol del professorat. Crear un clima de classe actiu i participatiu significa maximitzar el temps de paraula de l’alumnat i, conseqüentment, reduir el temps de paraula del professorat. A més d’impartir el contingut necessari, el professorat EME ofereix suport i orientació constant per tal de facilitar el procés d’aprenentatge i desenvolupament de l’alumnat.

Assumir el rol de guia o facilitador implica reduir el temps de classe magistral o ‘lecture mode’ i donar pas a metodologies actives que estimulen la interacció entre l’alumnat i l’aprenentatge actiu. Són especialment adequades algunes de les metodologies promogudes per les altres Xarxes d’Innovació Docent de l’ICE, com ara l’Aprenentage Cooperatiu, la Classe Inversa i  l’Aprenentatge Basat en Problemes, entre d’altres. Una classe impartida en una llengua estrangera comporta exigències cognitives més elevades. Els canvis freqüents de dinàmica i l’ús d’activitats variades amb suports visuals efectius poden ajudar a mantenir la concentració i participació de l’alumnat.   

L’avaluació

L’avaluació és el tema que més preocupa l’alumnat de les assignatures EME. Tal com s’ha comentat abans, cal disposar de mesures i estratègies perquè l’alumnat amb nivells lingüístics més baixos no es vegi desfavorit indegudament per la llengua d’instrucció de l’assignatura. En aquest sentit caldria destacar la importància d’utilitzar diversos mètodes d’avaluació per oferir als alumnes diferents oportunitats al llarg de l’assignatura que els permetin demostrar els coneixements adquirits i/o les competències desenvolupades. L’ús d’activitats d’autoavaluació i avaluació entre iguals pot afavorir una major autonomia de l’alumnat i es pot enllaçar bé amb les metodologies actives esmentades abans. La Xarxa d’Innovació Docent sobre Estratègies d’Avaluació ofereix informació més detallada sobre l’ús d’aquestes estratègies.

Sobre els requisits lingüístics en les activitats d’avaluació, caldrà establir uns criteris clars en funció dels objectius d’aprenentatge. L’estudi dut a terme per la Xarxa d’innovació Docent EME identifica tres tendències en els diferents mòduls impartits pels membres de la xarxa:

La decisió d’optar per una modalitat o l’altra sembla estar estretament correlacionada amb si l’assignatura és optativa o obligatòria, conjuntament amb altres factors que es comenten amb més profunditat al Handbook.

L’impacte

El canvi de llengua d’impartició pot tenir un impacte en la qualitat dels estudis i en els nivells de satisfacció de l’alumnat. És important fer un seguiment constant per garantir que l’impacte sigui positiu. En aquest sentit, és molt recomanable incloure la veu i la perspectiva dels estudiants en els processos de consulta per decidir si l’EME és adequat en cada context i com es pot implementar de la manera més eficaç.

Sovint es considera que l´ús d’EME té un efecte positiu sobre les perspectives de futur dels estudiants, millorant les seves oportunitats laborals i desenvolupant les seves competències globals. La Xarxa d’Innovació Docent EME  pretén dur a terme més investigacions per comprovar aquesta hipòtesi i avaluar l’impacte real en els alumnes.

Hi ha un ampli consens entre els membres de la Xarxa d’Innovació Docent que el fet de convertir-se en professorat EME ha tingut un efecte positiu en la seva vida professional, generant noves oportunitats i experiències que han incidit positivament en la seva pràctica docent global. La Xarxa d’Innovació Docent pretén dur a terme més investigacions sobre aquest aspecte per identificar tant els beneficis com els reptes de convertir-se en professorat EME, estimulant així la reflexió i l’avançament de millores constants en aquest àmbit.

Recommended citation:

Waddington, J. (2023): English Medium Education (EME). An active methodology at the University of Girona from the EME Teaching Innovation Network. ICEberg UdG.

English Medium Education. Una revisió de la literatura Galloway, N. (Ed.). (2020). English in higher education – English medium. Part 1: Literature review. London: British Council. https://www.teachingenglish.org.uk/sites/teacheng/files/L020_English_HE_lit_review_FINAL.pdf

Scientific articles highlighting critical issues in EME & EMI
Dafouz, E. & Gray, J. (2022). Rethinking the roles of ELT in English-medium education in multilingual university settings: an introduction. ELT Journal. https://doi.org/10.1093/elt/ccab096
Macaro, E. (2015). English Medium Instruction: time to start asking some difficult questions. Modern English Teacher, Vol 24/2: 4-7. https://www.modernenglishteacher.com/media/5377/macaro.pdf