El curs 1974-75 es va crear l’Institut de Ciències de l’Educació de Girona, com una delegació de la Universitat Autònoma de Barcelona.

Aquesta creació la devem principalment a Josep Pallach (Figueres, 1920-Hospitalet de Llobregat, 1977), mestre, pedagog i polític català. Exiliat a França després de la Guerra Civil,  Josep Pallach va retornar definitivament a Catalunya el 1970. Va ser professor de Ciències de l’Educació a la Universitat Autònoma de Barcelona, a Bellaterra, i al Col·legi Universitari de Girona. Va contribuir també a la creació de l’Escola de Mestres de Sant Cugat.

D’entre les publicacions de Josep Pallach destaquem “El gran problema. Escola i ensenyament per a tots” (Perpinyà, 1964), Instituts pilot i reforma de l’ensenyament mitjà. L’experiència francesa (Barcelona, 1971), iLa democràcia, per què fer?, Barcelona, 1975.

Com deia Marta Ros, inspectora d’Educació, a la Revista de Girona (núm. 189), “Pallach sabia que el futur de la nostra escola requeria la peripècia de “posar en marxa” l’ICE de Girona com a plataforma de formació permanent necessària per adaptar-nos als processos accelerats de canvi propis dels nostres temps ha demostrat que aquell inici va constituir una sòlida base per a una tasca de futur avui ben viva.

Crec que l’empremta de Josep Pallach al Col·legi Universitari de Girona la trobem bàsicament en els dos àmbits descrits. Voldria que el contingut d’aquest relat contribuís al fet que els joves estudiants de Ciències de l’Educació coneguessin un xic més el seu perfil pedagògic. Cal que es valori que un pedagog de la seva talla va trepitjar les aules universitàries de Girona. No és gens senzill destacar en el camp de la pedagogia com tampoc no ho deu ser en altres camps professionals. Segurament depèn, entre d’altres factors, d’un conjunt de qualitats personals. Pallach, amb gran clarividència i sentit intuïtiu, donava forma a la seva activitat professional amb senzillesa i naturalitat. Era conscient que cada dia s’avançava un xic en el camí d’anar canviant els esquemes inoperants i la seva tenacitat el portava a no cansar-se de posar arguments àmpliament documentats als seus plantejaments. Aquesta manera era vàlida en pedagogia i també en política. Amb raó algú va dir d’ell que tenia l’art de “saber parlar”.

Des de l’ICE volem continuar treballant per mantenir viu l’esperit del seu llegat.

Fes una piulada!