El curs passat el vam acabar amb un recurs en forma de llibre sobre la Intel·ligència Artificial. Es tractava del llibre Artificial, de Sigman i Bilinkis. Podeu recuperar l’entrada fent clic aquí.
Tot fa pensar que aquest curs 2024-2025 també vindrà “carregat” del debat sobre la IA i els seus possibles usos en docència. Per això, encetarem les entrades d’aquest curs amb un nou document sobre la IA. En aquest cas, sota la mirada de la docència universitària.
Es tracta de “Del guix al xip: L’ús de la intel·ligència artificial a les aules”, una obra col·laborativa escrita per José Antonio Donaire, Mònica Puntí, Konstantina Zerva, Raquel Camprubí, i Núria Galí, publicada per la Universitat de Girona el juliol del 2024. Aquesta obra explora l’impacte de la intel·ligència artificial (IA) en l’àmbit educatiu, especialment a les aules universitàries, i reflexiona sobre les oportunitats i riscos d’incorporar aquestes noves tecnologies en el procés d’aprenentatge.
És un document que està subjecte a una llicència Creative Commons i el podeu trobar i descarregar des d’aquest enllaç del repositori DUGiDocs.
No és senzill parlar d’IA en un moment que aquesta tecnologia està sotmesa a una vertiginosa evolució constant. I, menys encara, fer-ho des de la mirada de la docència universitària. Tot plegat es belluga a un ritme tan ràpid, que fer una fotografia de la IA en educació i que no surti moguda té un mèrit enorme. I aquesta publicació ho aconsegueix
El document està organitzat en capítols que progressen des de conceptes generals de la IA fins a aplicacions pràctiques en l’educació. Els capítols inicials introdueixen el lector en els fonaments de la IA, seguint amb l’enginyeria de prompts i la personalització del diàleg entre màquines i humans. També es presenten mètodes més avançats com la creació de rols i el pensament arborescent per als sistemes de llenguatge.
A mesura que s’avança, l’obra aborda problemàtiques específiques com les al·lucinacions i els biaixos en els models de IA, aspectes crítics que poden afectar la qualitat i fiabilitat dels sistemes d’ensenyament assistit per IA. La part final de l’obra proposa aplicacions concretes per a la recerca tant quantitativa com qualitativa, reflexiona sobre la creativitat en l’educació i especula sobre l’impacte ètic i social de la IA.
Des d’aquestes línies us animem a fer-hi un cop d’ull i a aprofundir en els temes que ens proposen les persones que l’han escrit. En ser estructurat en 15 apartats permet, fins i tot, llegir aquelles parts que ens semblen més interessants, sense haver de fer una lectura del tot lineal.
Amb la finalitat que us pugueu fer una idea del que trobareu en aquesta publicació, mencionem, a tall d’exemple, el contingut de 3 dels apartats de llibre:
- 01. El cervell de silici. Què és la IA? ofereix una introducció bàsica però essencial sobre què és la IA i la seva evolució històrica, fixant un marc conceptual sòlid per a la resta de l’obra.
- 02. Preguntar és un art destaca la importància de l’enginyeria de prompts, explicant com la qualitat de les preguntes formulades a una IA pot millorar significativament les respostes obtingudes.
- 06. Reconèixer el miratge del desert. Les al·lucinacions explora el fenomen de les “al·lucinacions” o errors que les IA poden cometre en la generació de contingut, posant en relleu la necessitat d’una verificació constant en l’ús d’aquestes tecnologies.
No volem acabar aquesta petita ressenya sense fer una menció especial a l’apartat 15 del llibre que porta per títol Un guix amb un xip. Propostes per una aula 3.0.
Aquest capítol ofereix una mirada pràctica cap al futur de les aules, centrant-se en com la IA pot transformar els espais educatius en “aules 3.0”. L’obra no es limita a la teoria sinó que fa propostes concretes per implementar la IA a les classes, des de la creació d’assistents virtuals fins a la personalització del ritme d’aprenentatge per part dels estudiants.
Un dels aspectes més importants d’aquest apartat és la seva visió sobre la integració de la IA com una eina complementària, no substitutiva, dels docents humans. Es proposa un model d’educació híbrid on la tecnologia reforça les capacitats del professorat i millora l’experiència d’aprenentatge de l’alumnat, mantenint sempre l’element humà com a essencial.
Es tracta d’un document ofereix una visió àmplia i ben estructurada sobre les possibilitats de la IA en l’educació, amb propostes pràctiques i reflexions crítiques que apel·len tant als beneficis com als reptes d’aquesta nova tecnologia.
Us animem a descarregar-lo i fullejar-lo. En temps tan crítics sobre l’ús de la tecnologia en general i de la IA en particular, s’agraeix una visió positiva que anima a donar la volta a la negativitat i a treure profit dels avenços tecnològics.
Informació bàsica sobre protecció de dades:
Finalitat: registre de persones que comenten els continguts del blog de l’ICE.
Legitimació: consentiment de la persona interessada (art. 6.1.a RGPD).
Destinataris: amb el consentiment de la persona interessada es publicarà el seu comentari i el nom o sobrenom amb el qual s’ha registrat.
Drets de les persones interessades: es poden exercir els drets d’accés, rectificació, supressió, oposició al tractament i sol·licitud de la limitació del tractament adreçant-se a l’ICE.
Podeu consultar la informació addicional i detallada sobre protecció de dades en aquest enllaç.